La grande bouffe o l’empresariat absent (carta de Voltaire al Comte de Godó)

Senyor,

Crec que vol tenir a sopar a casa al Príncep d’Astúries (o això diuen) i aquest ha acceptat (o això repeteixen). Permetim que digui que la Casa Reial, en franca decadència, no sempre encerta la taula adecuada. Pot ser els seus assessors no tenen prou “savoir faire” per entendre que, en aquest cas, encara que entrés per la porta d’un habitatge  burgés (no pas d’aquelles de l’aristocràcia rància, pràcticament inexistents), hom podria sortir per la de servei.

Sí, “dime con quien vas y te diré quien eres”. I més en uns moments en que alguns haurien de romandre en una exquisida imparcialitat i no fer política. Sobre tot quan la majoria d’empresaris catalans han apostat per la carta lliberal, com és lògic amb tot emprenedor, i no per la via de les prohibicions que porten flaires del passat, encare sense purgar, mentre es continua exprement a Catalunya com a una llimona.

Quan dic majoria, em refereixo a les 13 Cambres de Comerç de Catalunya, adherides al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, a la CECOT, que es va pronunciar favorablement per aquest dret, al CCN que no solament ho va fer sino que aposta clarament per l’independència, als empresaris gironins que formen l’agrupació Grup Impuls Girona integrada pels presidents de les 3 Cambres de Comerç de la ciutat i pels presidents de les associacions empresarials FOEG, PIMEC Girona i Forum Carlemany, que s’han adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, a Empresaris per la Independència (una de les sectorials de l’ANC), per citar a alguns.

Si te ganes d’informar-se d’altres que es podrien afegir (com correpont a un home de premsa, encare que subvencionada), pot entrar a la web de la Plataforma pel Dret a Decidir a on, entre les més de 700 entitats i persones que formen part de la mateixa, podrà escollir. 

S’ha adonat, senyor comte, que la majoria d’els pocs empresaris unionistes que hi han formen part del que hom podriem anomenar “pont aèri”, es a dir, d’aquells que viuen de prebendes de l’Estat? També hauriem de preguntar-nos si son realment empresaris o més aviat funcionaris, alts executius a sou d’uns interessos centralitzats i centralistes. Hi anirà alguns d’aquests al seu sopar, oi que sí? Perquè dono per fet que els altres estaran absents del tot.

Descartades les inútils conxorxes d’un petit comité que ja no porta cap batuta a Catalunya, per a què serveix un sopar més? No convertiran el festi en una reunió de la senyoreta Pepis passada de moda, en un grup d’ànimes en pena que no representen res ni a ningú, en una taula d’un Versalles quan tocava “apartement” i tothom seia per jugar esperant inutilment que algún ungit de Déu s’apropés per adreçar-los una mirada pietosa (o etzibar allò que deien “les grâces” i que no en feia cap de gràcia), o en una indigesta i malaguanyada “grande bouffe”?

Ningú no és imprescindible ni tampoc més important que la voluntat de tot un poble. La vanitat cega i la fama no té cap valor, és efímera. Una i altre son, a més, enganyoses, i porten a creure tot al contrari fins que s’imposa la realitat. Per altre banda ben fàcil d’acceptar si no et consideres “propietari” d’allò que no et perteny. Mentre això passa, s’acostuma a esdevindre irrelevant, insignificant, un mer objecte de decoració que flota a la deriva corrent avall sense sentir ni veure.

No fora bo alertar als reunits, encara que sigui veu de naufragi,  sobre l’aument de les restriccions de drets i llibertats democràtiques a l’Estat espanyol?

De tota manera, com son quatre dies, desitjo realment que vostè i els seus convidats s’ho passin d’allò més bé i li recomano el menú que assanyalo més abaix. Llàstima que tothom pensarà igual. Faltarà la polèmica d’altes volades que tenen els sopars a casa de la meva amiga Madame du Deffant a Paris.

Aperitiu: ostres de Bretanya amb cava 1714 brut nature promocionat per l’ANC.

Primer: brou amb pilotes (si no agrada, es servirà un altre tassa). Cava idem.

Segon: civet de porc senglar del Valle de los Caídos (el de l’Ampordà ja el van testar fa poc). Vi negre Nou de Nov (vol dir 9 de novembre) del Priorat, reserva de la família catalana.

Postre: Crema catalana amb Porto d’Estoril (in memoriam).

Café i polvorons amb estelada.

Pregant-vos que m’informeu de la vetllada, us desitja sort, tirades llargues de diari (que no segueixi aquest estrany degoteig de baixes) i un “bon apétit!”. Vostre,

Monsieur de Voltaire

http://www.directe.cat/noticia/336627/el-lobby-puente-aereo-dividit

P.S.: Dedicat a la meva filla M.C. en el dia del seu aniversari.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s