Diàleg III (a Barcelona). Les bones maneres

20140303-075921.jpg

Ens trobàvem a Barcelona per la fira dels mòvils, aquests aparells que diuen que substituiran els correus a cavall. Va ser una experiència molt interessant.
Una tarda, en una cafeteria del deliciós carrer de Petritxol, vam tenir aquesta conversa encetada amb motiu d’una anècdota intranscendent:

Voltaire: Creieu que és de “bones maneres” negar la salutació a algú, marquesa?
Châtelet: No
Lord Chesterfield: Inclús si no el coneixeu?
Châtelet: Sí. Aquest supòsit és, però, difícil, i només pot obeir a un error o a una insolència.
Voltaire: I considereu de “bones maneres” replicar per aquest “algú” al que li ha negat la salutació que et “saludi per educació”.
Châtelet: Dupliqueu la insolència, senyor, donat que si hagués estat un error hauria de disculpar-se dient quelcom així: “perdó, pensava que us coneixia”. I en qualsevol cas, és aconsallable no donar lliçons mai si no te les demanen.
Voltaire: I si considerem que el saludant és “algú”?
Châtelet: Encara pitjor! En aquest cas, el suposat “algú” es posa per damunt del saludat fent de “mestretites”, sense tenir en compte que li està dient “jo tinc educació (pel fet de que et saludo), i tu no (pel fet de no respondre, i això malgrat que no el coneix)”. Impropi per ser “algú”.
Lord Chesterfield: Sí. El millor càstig és la indiferència. Jo, per exemple, la practico sovint.
Châtelet: És clar. En definitiva, retreure d’aquesta manera és un eufemisme per evitar dir  “mal educat” al que t’ha negat la salutació. I aquest fet no solament és una ofensa sinó una pressumpció inacceptable per la mateixa “bona educació” que hom defensa. Aquí podríem aplicar el dit castellà: “dime de que presumes y te diré de lo que careces”. D’educació, evidentment. M’equivoco monsieur?
Voltaire: No. Quasi mai ho feu.
Châtelet: Déu meu, quan penso el que dirien al respecte les pobres monges de la meva mare, com sabeu educada en un convent! Sempre em parlava, la mamà, de les “soeurs” i la seva insistència en urbanitat. Desprès de Déu, eren les formes.
Lord Chesterfield: En el meu “grand tour” també vaig conèixer gent impertinent. Normalment eren fills de pare mal criats que tothom se’ls treia de sobre.
Voltaire: Tot dit.

I continuàrem assaborint amb delit les nostres xicres de xocolata desfeta.

20140308-035919.jpg

20140621-095343-35623279.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s