Diàleg V (a can Escanya). La gallina i el capó

20140305-070256.jpg

– Ai de mí, capó, corro esverada fora del corral!
– Per qué, gallina?
– Busco aliades que posin més ous i més ales, capó, i recolzin la llibertat del galliner. Aus més ràpides que nosaltres.
– Llàstima que no et pugui ajudar, gallina. Jo estic destinat a l’olla. Em van fer alló que abans feien als homes per que conservesin la veu blanca per sempre més. Així diuen que soc més tendre.
– Si que en son de dolents els homes! Jo estic també al corredor del brou d’aquesta finca. Per vella.
– Déu ens guard d’un j’està fet, gallina. Salvem el coll! I si marxem plegats?
– Allà a dins hi ha una revolució, capó, i no puc abandonar a les meves companyes. Els amos han augmentat les presions i les amenacen amb tota mena d’accions abominables. A més, jo soc massa vella i tu massa jove. Et recomanaré a L’Abad de Montserrat.
– Vols dir? I per què no busqueu aliats, no ho sé, altres galliners que moguin becs i ales en senyal de protesta?
– Ja ho estem fent, capó, peró encara no ni ha prou! Hem d’incrementar les accions i per aixó em moc nerviosa amunt i avall amb altres companyes que ara no son aquí, abans d’acabar definitivament convertida en tassa de caldo amarg.
– Amarg? I si el teu brou no els hi agrada als amos, gallina?
– Mai perdré l’esperança de que altres els hi facin prendre dues taces, capó. Mai.
– Mira! algú arriba per allà, gallina.
– No serà la senyora Escanya, capó?
– I qui és aquesta dona, gallina? Sembla mol antipàtica.
– Doncs la mestressa de la finca, capó, intolerant i intolerable. Inclús ha ficat al galliner un talp agafat als camps de Lleida per confondre al pati. Es veu que no tenen prou amb els vigilants. A cal Escanya ho volen controlar tot.
– I que fa aquest talp, gallina?
– A part d’intentar portar gallines al seu cau, poc. Havia de ser el cavall de Troia, capó, peró res. Quan ell va per allà sota fent forats per fer caure als de dalt, des d’aquí s’hi pixen i en fan un altre manifest. Encara que, la veritat sigui dita, hi ha algún gallet insignificant que es pensa que és algú i canta per veure si empeita també a l’aviram. Son els plumes velles. Decrèpits. Formen un cercle marginal que sovint juga a la gallina cega. No endevinen ni una! Quasi no els respecte ningú al corral.
– Llavors, gallina, per què tant esverament?
– Per escampar el crit de llibertat. Me’n vaig! Tinc una cita amb un grup de cigonyes i un altre de colomes mitjanceres que piulen amb totes les llengües escampant a tort i a dret missatges esperanzadors.
– Si que en sou de valentes les gallines. Per què els hi diuen “gallines” als covards?
– Aixó els homes, capó, no pas la resta del nostre regne. No veus que només l’home pot esser-ho de covard? I ha de buscar una excusa, comparar-se amb algú per no estar sol. A més, amb algú que precisament l’alimenta. Son tòpics d’idiòta. Com dir aquell poble es garrepa, l’altre orgullós, el de més enllà lladregot. És com si no hi hagués una mica de tot a tot arreu.
– Ja en son d’estranys els homes, gallina!
– Bé, adéu capó. Ull amb la mestressa que ja és aquí per espantar l’aviram!
– Adéu gallina! Cuidat i pren moltes herbes amargues per si t’agafessin els Escanya per fer-hi sopa. No et mereixen.

I marxaren un per aquí i l’altre per allà. Conte contat, aquest conte s’acabat.

20140305-070525.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s