Ull amb els talps i els dubtosos! (Carta d’un amic meu a CiU)

20140307-065128.jpg

Un amic em remet aquesta carta que ha enviat a CiU, donant-me permís per a fer-ne ús. La trobo prou interessant com per a publicar-la en aquest blog.

“Senyors,
S’han adonat que l’Estat espanyol no pot jugar només a una carta barroera, la del joc brut, la de desmerèixer, mentir i falsejar per fer descarrilar el procés? S’hi juga massa per a no fer-ne ús també de la “maquiavèl.lica”.
Dit això, s’han preguntat si el senyor Duran Lleida no en forma part, essent com una mena de talp, un possible conductor del cavall de Troia sense cap més interès que ell mateix?
I a dintre del cavall qui hi va? No hi són ja gran part dels dirigents de CiU fent veure que estan per la feina, quan en realitat encara dubten i tenen por de perdre cadires i acabar sense càrrecs ni feina?
Si no, a què el degoteig d’opinions ambigües en un moment com aquest, com les últimes d’un conseller dient que els nacionalismes són del segle XX? Evidentment que ho són! Començant per l’espanyol.
Les “Nacions-Estats” moderns estan en franca decadència. No és cap novetat. Però sí que ho és la més gran manifestació feta mai a Europa, superant fins i tot al maig francès, demanant la independència d’un d’aquests Estats. No es va celebrar a aquest segle sense cap pressió, convocada lluirement per organitzacions civils, devant d’uns polítics bocabadats i marginats? O es que el fet que sortissin al carrer quasi dos milions de persones va ser el somni d’una nit de tardor?
Dubto que estant a la política no se n’hagin adonat. Pensar el contrari, fóra desconsiderar-los, menystenir-los.
Si tenim en compte que els Estats no són un fi en si mateixos, sinó un mitjà per viure millor i res més, no han vist aquest i altres consellers que l’Estat espanyol no serveix perquè els catalans visquin millor? No n’hi ha prou amb les últimes lleis que es passen el dia impugnant, autèntiques bombes del segle XXI? No veuen que el plantejament ja no és el nacionalisme romàntic, una mena de jocs florals, sinó el secessionisme pur i dur d’un Estat maltractador? Així no aniran enlloc, senyors.
La prova evident de que la carta maquiavèl.lica pot donar certs resultats (més que la barroera) van ser les últimes eleccions. L’ambigüitat els va derrumbar. Però així mateix hi ha un altra lectura ben real, una altra causa de la seva davallada: el poble ho va veure! I ho segueix veient quan sense tenir en compte cap partit polític, està portant els estreps d ‘aquesta pseudodemocràcia de llistes tancades en la que gran part dels polítics són nomenats a dit malgrat que no saben crear riquesa pel seu país.
Si us plau, no parlem més de xoc de trens. És ridícul. Primer, perquè ja haurien xocat. I segon, perquè s’han creuat fa temps i segueixen camins diferents. Vagin per feina i arraconin sense embuts no solament els possibles talps, sino els dubtosos somniadors de truites que, ells sí, són encara al segle XX.
Atentament, etcètera”

20140307-065338.jpg

P.S.: al juny de 2015 es trencava la coalició CiU. Al gener de 2016, Duran Lleida dimitia del partit Unió Democràtoca de Catalunya (fundat el 1931), després d’haver-se quedat sense escanys al Parlament de Catalunya i al seu tan volgut Congrès de Madrid que li permetia les seves luxoses estades a l’Hotel Palace. Deixava un partit desfet, del que havien fugit quasi la mitat de socis al temps del trencament amb CiU, alguns d’ells destacats polítics que formaren un de nou, a més del deute més gran dels partits catalans, dificilment pagable. Aquesta és la mort política de qui no va saber separar interessos privats de públics, personals i de partit, que jugà amb amigüetats en comptes de fer front a les circumstàncies. Mai sabrem de l’existència o l’abast d’una eventual traïció. Però no va enganyar a un electorat decidit que el condemnà a la desaparició, vestint de fracàs a qui es va considerar, ve-t’ho aquí, el millor polític de l’Estat.

20160122-084258-31378087.jpg
Adéu i bravo!
Espadaler apaudeix les adieux de Duran

————————————————————————–

L’ADVERTÈNCIA FETA REALITAT o LA FI DE TOT PLEGAT

L’editorial signada avui, 25 de març de 2017, per en Vicent Partal a Vilaweb, diari digital del que el periodista és director, diu així:

“Ahir va desaparèixer Unió Democràtica de Catalunya, l’històric partit fundat el 1931 com a catalanista i democràtic, d’inspiració cristiana. El partit ja només retenia el nom, perquè la gent se li n’havia anat, majoritàriament a Demòcrates, els militants, i a Junts pel Sí,  la majoria dels votants. Els últims resultats electorals havien demostrat la poca cosa que era i només era qüestió de temps que desaparegués, enfonsat en la misèria a què la va portar Duran i Lleida.

La raó oficial de la desaparició són els deutes. La raó real és la traïció als ideals que la van conformar i que la van fer sobreviure en els moments més difícils. La Unió de Carrasco i Formiguera, assassinat pel franquisme a Burgos, o la Unió del senyor Coll i Alentorn, resistent al franquisme i constructor de l’autonomia, va ser morta a consciència, assassinada, per Duran i Lleida. Els seus interessos personals, no sempre clars, i les seues obsessions polítiques, sempre clares, han aconseguit destruir un partit amb vuitanta-sis anys d’història i han escombrat una sigla que no mereixia de cap manera aquesta mort tan trista.

Una mort que, amb tot, també comporta una alegria: la d’assaborir la derrota de Duran. Duran i Lleida ha fet tot el que ha pogut per impedir la situació que viu avui Catalunya. Ha fet mal, tant com ha sabut, amb la voluntat que aquest continués essent un poble sotmès. I la història li ha passat de manera implacable pel damunt, sense cap pietat ni clemència. L’ha apartat i l’ha convertit en un no res, a ell que es vantava de ser tant. Fa uns anys tothom es preguntava, alarmat, què faria Duran, imaginant-se que tenia prou poder per fer trontollar el procés d’independència. Però al final és el procés que l’ha engolit, demostrant-nos a tots, una volta més, la força colossal d’aquesta revolució democràtica que tenim la sort de viure”.

————————————————————————-

El talp que va ensorrar un dels partits més vells de l’Estat, en Duran, un cop feta la feina bruta, desaparegué del mapa i tornà al forat del que havia sortit. Missió complerta. l’Estat no paga traïdors. Li espera l’Antenora, el seu lloc en el novè cercle de l’Infern, cercle on el Dant va posar als autors del pitjor de tots el pecats: la traïció.

Imatge relacionada

 

 

 

 

Anuncios

Un comentario el “Ull amb els talps i els dubtosos! (Carta d’un amic meu a CiU)

  1. Josep Maria dice:

    Això de “la mateixa” és un calc inacceptable del castellà: Vejam com s’hauria d’haver dit:
    * fer ús de la mateixa >>> fer-ne ús
    * Duran Lleida no forma part de la mateixa >>> Duran Lleida no en forma part

    ALTRES ERRADES:
    * La trobo suficientment interessant >>> La trobo PROU interessant
    * I a dintre del cavall qui va? >>> I a dintre del cavall qui HI va?
    * superant inclús al maig francès >>> superant FINS I TOT al maig francès
    * devant >>> dAvant
    * O es que el fet de que sortissin >>> O és que el fet que sortissin (2 errades)
    * Dubto que estant a la política no s’hagin adonat. >>> Dubto que estant a la política no SE N’hagin adonat.
    * fora desconsiderar-los >>> fóra desconsiderar-los
    * en sí mateixos >>> en si mateixos
    * sino un mitjà / sino el secessionisme pur i dur >>> sinó un mitjà / sinó el secessionisme pur i dur
    * La prova evident de que la carta maquiavèlica >>> La prova evident que la carta maquiavèl·lica (2 errades)
    * barruera >>> barroera
    * un altra lectura >>> una altra lectura
    * devallada >>> davallada
    * sense tenir en compte a cap partit polític >>> sense tenir en compte cap partit polític
    * llistes tancades en la que gran part dels polítics són anomenats a dit >>> llistes tancades en què (o EN LA QUAL) gran part dels polítics són NOMENATS a dit (2 errades)
    * crear riquesa pel seu país. >>> crear riquesa PER AL seu país.
    * arraconin sense embuts no solament als possibles talps, sino els dubtosos >>> arraconin sense embuts no solament ELS possibles talps, SINÓ els dubtosos (2 errades)

    Totalment d’acord am l’escrit. Correccions fetes amb esperit constructiu. Penseu que escrivint malament ens estem carregant la nostra pròpia llengua.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s