La Nomenclatura. Decadència de l’Estat espanyol


Acte “Ara és l’hora”
Barcelona. Plaça Catalunya,
19 d’Octubre de 2014
Parlaments de Muriel Casals i Carme Forcadell
——————————————————–

Com a Rússia, Romania, la Xina i tants altres Estats, quan van caure les dictadures, van fer veure que tot canviava per seguir els mateixos a les seves poltrones: en diuen la nomenclatura.

Així mateix l’Estat espanyol es travestí. Uns, cap al PSOE, altres, cap al PP, imprescindible manera de seguir governant per mantenir les prebendes: ministeris i alts càrrecs de l’administració alternant-se amb empreses i institucions més o menys públiques (Aenes, Renfes, Ibèries, Endeses, Telefòniques, Cajas de Madrid, Andalusia i les Castelles) eren i són vasos comunicants. Clar que algunes d’aquestes, prèviament buidades, han fet figa. Part del guió va ser, evidetment, instituzionalizar el bipartidisme, qüestió sugerida per l’ex franquista Manuel Fraga.

Per poder mantenir aquesta farsa, la nomenclatura ha espargit una mena d’opi a través de la premsa fidel al règim (tant de dretes com d’esquerres): l’existència d’una entelèquia, de quelcom irreal, d’una Espanya suposadament indivisible com a destí, com a fí per sí mateixa, el que es tradueix en un nacionalisme exacerbat, exclusiu i excloent, fins i tot fanàtic que li ha permés formar una mena de mur de contenció, de muralla protectora dels seus espuris interessos. Així ha seguit agafant fèrriament els estreps del carro per anar tirant de beta, malgrat que saben que un Estat és simplement un mitjà per viure millor, tan divisible com una patata. La mateixa història ho ensenya.

Al capdavant del regne de les meravelles, es posà un reiet al qual van deixar omplir-se les butxaques per estar tranquils. Mentre, fomentaven la seva vanitat i falsa grandesa. El monarca, embriagat per l’encens que escampaven les tramoies de l’Estat, quedà cec, sord i amb la pituïtària ennuegada. Begut l’enteniment, va saltar-se la línia de la prudència i quan s’adonà que anava tan nu com aquell altre rei del qual li havien parlat (qui i quan?) -oh realitat planera, mirall impúdic!-, pidolà perdons a tort i a dret cercant l’absolució, aquell bàlsam apaivagador de la veu molesta de la consciència. Massa tard. Fou apartat ipso facto del sistema amb un aforament a corre cuita per si les mosques i substituït en un tres i no res per un altra mena de ninot que, de moment i entre altres qüestions insignificants, també presideix desfilades militars al més pur estil bananer.

La resta del règim es compon d’uns pocs empresaris ben compensats i uns pseudo-intel·lectuals comprats, aquests més propensos a omplir la panxa amb les engrunes de l’amo que de fomentar l’esperit crític, col·laborant als mitjans del sistema de forma calculada i obedient. Això o morir de fam, desterrats al silenci. Els anomènen la caverna mediàtica. Recordem que a Castella tenen una cort de súbdits de llarga tradició, de servents, no de ciutadans.

La incompetència i la ineficàcia de la nomenclatura i els seus acòlits, aquest deus ex màchina rovellat, ha portat l’Estat a la fallida. Convertit en un totum revolutum a on la separació de poders és una ficció en la que campen lliurement corrupció, falsedat i injustícia, agonitza de forma lenta però inexorable, baixant els últims graons de la decadència, arribant inclús a l’extrem del ridícul quan, per salvar les aparences, han volgut vestir la mona amb un mantell apedaçat que -pobres il.lusos!-, pensaben que tenia un cert estil: la marca Espanya, posant més encara en evidència l’inconfusible segell de la misèria.

El poble, desinformat i inculte alhora, mantingut expressament en la ignorància a través dels Werts de torn, ha tragat innocentment amb excepcions de protestes creixents. En general, somnia truites. Han sigut les urpes del Principat que, especialment maltractat i despertant d’una llarga letargia, han arrancat màscara i disfressa, deixant al descobert les pudentes vergonyes d’un Estat insostenible. Vel aixecat, joc acabat.

Les proves més evidents són al carrer. Amb in crescendo imparable, s’han produït les més grans manifestacions mai fetes a Europa: Barcelona 11 de setembre de 2012, 2013 i 2014, a les que milions de persones han reclamat l’alliberament d’un poble sotmès i menystingut durant tres-cents anys. Volen exercir la democràcia, el dret de vot que la nomenclatura els hi nega, finalment previst pel govern català per el 9 de novembre d’enguany, malgrat que només es tracti d’una simple enquesta per a la que ja s’han oferit més de 30.000 voluntaris. Qüestió que ha saltat a la primera plana de la premsa internacional i que, encara que ho dissimulin, és assumpte indestriable de la política europea.

Revolució? Bategeu-ho com volgueu. En qualsevol cas, res més positiu i optimista. Un futur prometedor s’albira tant per a Catalunya com per a Espanya. Aquella per a gaudir de llibertat fent ús de l’inalienable dret d’autodeterminació dels pobles. Aquesta per a fer acte de contrició i regenerar-se entrant a la modernitat que la nomenclatura impedeix per arrossegar un dèficit democràtic endèmic.

A partir d’ara que cadascú es vesteixi com li plagui i via fora. S’ha fet molt i tot és possible. Ara és l’hora!

Monsieur de Voltaire

Conclusió del mateix acte
Cant dels Segadors
Imne Nacional de Catalunya

—————————————————————————-
P.S.
El reportatge de Jaume Roures Las cloacas de Interior presentat al mes de juliol de 2017, és a dir, prop de tres anys després d’haver publicat aquest post i que reprodueixo seguidament, confirma la decadència de l’Estat en el que fins i tot una policia politica treballa des de l’ombra contra idèes i persones, delinquint-hi amb coneixement de causa, premiant a fidels i expulsant a discrepants amb total impunitat:

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s