El 9 N (carta de Fra Bertran a Voltaire)

20141110-222349-80629154.jpgL’Ortofoto de la Via Catalana de l’11 de setembre de 2014 mostra la “V” de vot formada per persones a Barcelona
———————————————————————-
Avui m’he llevat més d’hora que de costum. Després d’esmorzar, admiro el paisatge que el Creador ha posat al meu abast en aquest indret. A baix, a la dreta, el llac Léman. A dalt, a l’esquerra, els pics del Jura amb les primeres neus.

El meu secretari em porta vàries cartes per obrir. Li faig extreure la que Fra Bertran m’escriu des de Barcelona a on els esdeveniments s’estan accelerant. Li demano la seva lectura:

“Senyor:

Espero que segueixi en bon estat de salut i que gaudeixi de notables partides d’escacs amb el jesuïta que normalment l’acompanya. No el martiritzi. L’home en sap molt d’escacs i… bé, ja m’entén. De tant en tant s’ha de saber perdre.

Estic interessat per l’estada de Mr. James Boswell a Les Delices. Quina biografia la seva Life of Samuel Johnson! Crec que aquest noi, com a reporter, és ja a primera fila. Això de venir a veure’l a vostè i després a en Rousseau és tot un esdeveniment. Vull que m’ho expliqui, no se n’oblidi.

Em pregunta pel 9 N a Catalunya. He de dir-li que, a la nostra seu, ens vam beure una ampolla de “1714”, el cava brut nature gran reserva de l’Assemblea Nacional Catalana, regal d’un amic.

Ningú no pot dubtar de l’enormitat del vot d’unes 2.250.000 persones i del resultat del 81% de la resposta SÍ SÍ a les preguntes:

Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

I, en cas afirmatiu:

Vol que aquest Estat sigui independent?

Aquesta mena de revolució del somriure (així la volen anomenar), s’ha imposat implacablement a les maniobres contràries d’un Estat desautoritzat i incapaç de fer acomplir les seves lleis a Catalunya, una mena de Goliat abatut per la fona de David. El seguiment de l’enquesta (que dic enquesta, referèndum és la paraula si no volem defugir de la realitat!), per més de vuit cents periodistes i de cent controladors d’arreu del món, ha posat en evidència la innegable realitat de què una part important del poble català vol convertir-se en Estat.

Més de 40 mil voluntaris van oferir la seva col.laboració, molts dels quals van quedar com a suplents dels que atenien les messes. La jornada va ser alegre i familiar: la gent fent llargues cues per votar des d’abans de les 9 del matí, bromejant entre ells, aplaudint quan obrien portes, retratant-se amb telèfons mòbils en introduir el sobre a l’urna de cartró. Tot plegat ha donat una imatge insuperable de maduresa democràtica, del impecable rigor d’una societat que funciona com un rellotge als grans moments, un poble capaç de vestir un nou Estat. L’actual, però, s’entasta en criminalitzar a Mas i es querellarà contra aquest i contra els funcionaris que van actuar com a voluntaris.

No és gens menyspreable la signatura que els votants han fet a peu d’urnes d’una denúncia subscrita fa poc en nom dels ciutadans per membres electes dels Parlaments català i d’Europa, Corts espanyoles i Ajuntaments de Catalunya contra l’Estat espanyol davant de l’ONU, Parlament i Comissió Europeus, Consell d’Europa i Organització per la Seguretat i la Cooperació a Europa, per la infracció sistemàtica de la pràctica i lleis internacionals en negar el dret dels catalans a decidir al seu futur polític demanant, al mateix temps, la seva actuació d’acord amb els principis democràtics que inspira la Carta de les Nacions Unides. Em pregunto com i quan actuarà el món. Tot plegat, veurem com acaba. Però crec que mai més res serà igual a l’Estat espanyol.

Poca cosa més he de dir-li que no sigui per remetre-li els millors desitjos. Tinc temptacions: de bon grat em menjaria un d’aquests marrons glacées que curosament prepara la seva cuinera i als que tan bé els hi escau aquell vinet dolç que la governanta li guarda al rebost.

Déu el beneeixi…”

La lectura acaba. A través de la finestra observo la nitidesa del dia que em fa palesa la perfecció de la Natura, aquest immens regal que només pot respondre a l’obra d’un Ésser superior. La llenya crepita a la llar. Deixant el vidre entelat, torno a la taula per reprendre el treball diari.

Monsieur de Voltaire
————————————————————————

20141110-150616-54376037.jpg
El llevar de Voltaire per Jean Hubert

P.D.: Al meu fill i a la seva dona al seu segon aniversari de noces.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s