Carta a Sor Lucía Caram

Benvolguda argentina de naixement i catalana d’adopció:

L’escric des d’aquest petit racó del món a on m’he reclòs, no sense gaudir d’unes comoditats que em fan més portadora la feixuga càrrega dels anys.

He sentit parlar de vostè i he llegit alguns dels seus predicats i ocurrències com la de qualificar-se de “monja collonera”. Aquest fet, ampliat amb informacions més precises de gent de la meva confiança, m’ha conduit a buscar la seva correspondència, mitjà de contacte que em complau tenir en aquestes muntanyes i que m’ajuda a apropar-me a noves fronteres, a altres opinions, a contrastar-les, tot pegat per complementar o omplir alguns espais de la ment, aquesta calaixera del saber.

Jo, que he estat un esperit crític contra el món del qual vostè és una petita però consistent representant, em sento atret per la seva labor, per la seva espontaneïtat, pel seu esperit lliure i crític. És bo que faci dubtar a alguns i irritar als de sempre, alhora que aporta una vitalitat necessària -i més pel cristianisme de base-, escampant amb alegria missatges realistes, coherents amb vostè mateixa i amb les dificultats dels altres. Predicar amb l’exemple i no només des del púlpit, tocar de peus a terra, treballar endolcint mancances alienes.

Sí, jo, el que tenia quasi tota la seva obra a l’Índex Librorum Prohibitorum, oprobi, per cert, que fou de la seva Església, li prego correspondència. El seu esperit crític m’atreu. Ésser citada a capítol per Roma a hores d’ara i ser-ho, a més, per pressions de l’ancorada Església espanyola, simplement per la seva simpatia per la democràcia i, en definitiva, per l’acceptació del dret dels catalans a la lliure autodeterminació, manifestada massivament i successiva en el que s’ha mencionat “el procés”, li posa un especial accent. Ni cas pel què diran. Segueixi la seva consciència com a bona cristiana que és. L’actual Vaticà, dúctil a innovacions al meu temps impensables, callarà. No serà influenciat per faccions polítiques contràries a un sentiment popular tan fort, només oposable des de la intolerància, aquesta abominable actitud impensable a un Estat europeo del segle XXI. Cap superior, cap, apel.larà a una suposada i malentesa obligació d’obediència.

Vull saber més de vostè. Em complaurà? Qualsevol resposta serà tan benvinguda com un raig de sol. Ho he comentat amb Père Adam, ja sap, el jesuïta que m’acompanya als escacs. Està d’allò més satisfet.

Ja sap que a Les Délices té casa seva, malgrat que em consta que les seves obligacions conventuals i laborals li impediran visitar-nos. Pot ser a l’estiu? Vegi en mi una campana de reclam, no pas l’encisador carrillon.

Prego que acolli els meus cordials respectes,

Monsieur de Voltaire

20150614-110328-39808811.jpg
Lucía Caram (Tucumán, Argentina, 1966). Monja dominica contemplativa i activista cristiana que fomenta la solidaritat contra la pobresa. Viu a Manresa a on ha estat promotora de diverses entitats com la Fundació Rosa Oriol que ajuda 1.300 famílies desfavorides, l’espai El costureo format per uns horts on dones de diversos orígens tenen feina i destinen verdura fresca al Banc dels Aliments, la creació del Grup de Diàleg Interreligiós, el Projecte Mosaic de salut mental i un alberg, entre d’altres.
Participa activament als mitjans de comunicació d’àmbit català i espanyol a través, per exemple, del programa Punt de trobada de Ràdio 4. Ha publicat l’autobiografia Mi claustro es el mundo. Va rebre el Premi Català de l’Any 2014, atorgat per un periòdic barceloní mitjançant votació popular.

20150614-111244-40364078.jpg

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s