Suaviter in modo, fortiter in re (sobre una carta de Lord Chesterfield)

20150806-204404-74644168.jpg
Philip Dormer Stanhope (1694-1773), més conegut com a Lord Chesterfield, comte, estadista i home de lletres, és autor d’unes cartes adreçades al seu fill, també Philip, escrites amb la intenció de guiar no solament la seva educació sinó també la seva evolució com a persona.
—————————————————————-
Reprodueixo tot seguit la carta que he rebut de Lord Chesterfield:

Monsieur,

En primer lloc, li tinc que agraït l’enviament de la seva Història del segle de Lluís XIV que em va remetre des de Berlín i que m’ha arribat en moment oportú. Lord Bolingbroke acaba d’ensenyar-me com es llegeix la història; vostè ho fa de com s’escriu.

Com sap, el meu fill Philip està fent el Grand Tour per les Corts europees. Crec que el fet que l’espanyola no estigués inclosa al programa va està encertat. Tot estant a Paris li han arribat notícies de com un rei no hauria d’atendre mai a un convidat a casa seva. Em pregunto si, com diuen, realment va entrar al saló a on era l’autoritat rebuda (tot un legítim representant d’un poble que pertany al seu regne) posant males cares davant de la concurrència.

A través de la correspondència que mantenim, contínuament estic recordant al meu fill el que entec que ha de ser el comportament de tot home públic. Forma part del programa del seu tour, adquirir les graces, les bones maneres i, amb esprit, saber estar al seu lloc sense cridar l’atenció, actuant suaviter in modo et fortiter in re.

Pot un monarca comportar-se com un mestre d’escola amb un alumne que creu desobedient? Censurar amb el posat les actuacions del President de la Generalitat -reclamades per un poble respecte a l’anomenat procés català, davant d’una concurrència majoritàriament sospitosa que el tsunami democràtic tard o d’hora s’endurà d’escena? Ridícul i inútil.

Recorda, monsieur, que fa un temps ja vam parlar d’aquest tema. Fou un 26 de febrer de 2014 a Barcelona en una granja del carrer Petritxol, la tertulia de la qual vostè reproduí al seu blog sota el títol Les bones maneres. Llavors, el subjecte sobre el que requeia la conversa era hereu. Ara és sobirà. Però veig que res no a canviat. Clar que no regna per la gràcia de Déu, sinó de l’anomenat generalísimo (curiós ús d’un superlatiu en un sustantiu) que encara reposa en terra sagrada. Pot ser perquè va tenir un cert fetitxisme per membres incorruptes de cossos trossejats?

Tot plegat em confirma el que li vaig escriure al Philip des de Londres el 21 de gener de 1751: … convé cuidar la forma d’entrar en una estància o de presentar-se a qui es trobi en ella. Més: els que saben presentar-se, tenen un cert aire de dignitat, sense la més petita ombra d’orgull, que guanya d’immediat simpatia i respecte. I qui no, perd autoritat. Un gran exemple d’aquest savoir fair és, pot ser, el Papa: serveix al mateix tall a tothom. Crec que en el seu reduït Estat mai exhibiria aquest talant davant de qui no pot menystenir en cap cas.

I el 18 de març hi insistia: la forma ho és tot, en qualsevol cosa; només respectant-la podràs agradar i, en conseqüència, elevar-te.

Vaig preveure que abans de finals del segle (del XVIII, és clar; ara li escric des de l’eternitat a on el temps no passa), els oficis de rei i de capellà quedarien mig devaluats. Com digué Duclos il y avait un germe de raison qui commençais à se développer en France; developpement que no podia deixar de ser fatal per les pretensions de les monarquies i el papat. I ja ha vist, de les primeres, poques en queden i d’aquestes crec que l’espanyola, instaurada per Franco, està tocada de mort. I respecte al Papa, resta encara una petita illa garibaldina al centre de Roma. Això sí, amb una força diplomàtica incomparablement superior a la de l’Estat espanyol. Durarà més.

El professor Cotarelo, un home amb idees clares, va adreçar-se fa poc a Felip VI de Castella i V de Catalunya amb una carta oberta que el deixa en evidència. La incloc més a baix. Quelcom no funciona al seu regne i molt menys al Principat a on, a la final de la Copa del Rei, davant d’aquest, tot el camp va xiular d’una manera tan ensordidora que feu desaparèixer l’himne nacional per decret.

Formes! Aquestes del poble. A Madrid, en comptes d’obrir un expedient, s’haurien de preguntar per la causa, l’origen. En definitiva pel fons! Quin futur pot tenir un regne així? Al Principat, cap.

Li reitero les gràcies pel llibre, pregant-li que no deixi de fer-me saber de vostè. Au revoir mon ami.

Lord Chesterfield”

Així conclou la carta que parla de formes. La que entra al fons és la del professor Cotarelo que, tal com us he dit, podeu sentir llegida per ell mateix. Us la recomano especialment.

Adieu,

Monsieur de Voltaire

PS: Dedicat a l’esmentat professor, al qual encara no tinc el gust de conèixe’l personalment


Ramón Cotarelo García (Madrid, 1943), catedràtic de Ciencia política i de l’administració de la Facultad de Ciencias Políticas y Sociología de la Universidad Nacional de Educación a Distancia, autor d’articles a revistas especialitzadas espayoles i estranjeres, col.laborador a diversos mijans i traductor d’assenyalats autors.

20150806-194245-70965595.jpg
Felipe VI i el President de la Generalitat Artur Mas el 17 de juliol de 2015 a la Zarzuela

20150807-172341-62621798.jpg
Felip VI i el President del govern espanyol el 7 d’agost de 2015 a Marivent, Palma. Diferent talant, formes diferents

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s