El desafiament

L’advocat amic de Barcelona, em remet la carta que segueix:

—————————————————————————————————————————–

“Senyor:

Som a la recta final del referèndum sobre l’autodeterminació de Catalunya en un context d’alta tensió política entre els governs  de Barcelona i Madrid.

Entenc com a dada rellevant la signatura d’un compromís per part del govern de la Generalitat pel qual tots els signants, consellers, directors generals i secretaris, es fan responsables d’aquesta la tasca de convocar el referèndum  i és comprometem a dur-la a terme aplicant-ne els resultats.

El document preveu que aquest compromís s’ha d’entendre dintre de l’exercici de l’inalienable dret a l’autodeterminació reconegut i regulat per les Nacions Unides.

Al respecte, li faré cinc cèntims sense pronunciar-me del tot pel motiu que no sóc especialista en dret internacional. Veiem:

Per començar, el punt “2” de l’article 1 del Capítol I de la Carta de les Nacions Unides de 26 de juny de 1945, de les quals l’Estat espanyol és membre, recull el propòsit de les mateixes:

“2. Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal”.

Tanmateix el punt “2” de la Declaració sobre l’Atorgament de la Independència als Pobles i Països colonials adoptada per la Resolució de l’Assemblea General número 1514 (XV) de 14 de desembre de 1960, si bé referint-se a la descolonització, reitera:

“2. Tots els pobles tenen dret a la lliure autodeterminació; en virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatus polític i procuren lliurement per llur desenvolupament econòmic, social i cultural”.

El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides mitjançant Resolució 2200A (XXI), de 16 de desembre de 1966 i ratificat per l’Estat Espanyol el 1977, estableix a la Part I, article 1, punts “1”, “2” i “3” que:

“1. Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural.

2. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència.

3. Els Estats part en aquest Pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides”.

La Resolució 2625 de l’ONU (XXV) de 24 d’octubre de 1970, en relació al principi d’igualtat de drets i d’autodeterminació dels pobles recull que en virtut d’aquest principi tots els pobles:

“… tenen el dret de determinar lliurement, sense ingerència, la seva condició política i de prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i polític, i tot Estat té el deure de respectar aquest dret de conformitat amb les disposicions de la Carta”.

I finalment, l’article 96 de la Constitució espanyola diu que:

“1. Els tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern. Les seves disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses a la forma prevista als propis tractats o d’acord amb les normes generals del Dret Internacional.

2. Per a la denúncia dels tractats i convenis internacionals s’utilitzarà el mateix procediment previst per a la seva aprovació a l’article 94”.

El dret a la lliure determinació és un dret ben ancorat a la Carta de les Nacions Unides essent dels denominats de ius cogens, és a dir, dels de caràcter imperatiu per contraposició als que ho són del dispositiu i que d’acord amb la Convenció de Viena sobre Dret dels Tractats, forma el conjunt de normes acceptades i reconegudes per la comunitat internacional d’Estats en el seu conjunt que no admeten acord en contrari.

En aquest sentit cal ressaltar la importància de l’esmentat article 96 de la Constitució espanyola, quan estipula que el dret internacional és part del dret espanyol i, per tant, hem de tenir en compte què inclou el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i de la Convenció Europea de Drets Humans. El Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol té la responsabilitat, doncs, d’interpretar la totalitat de les normes, fins i tot del dret internacional dels drets humans.

Finalment podríem dir que l’Estat espanyol té l’antecedent del Sahara que amb el nom  de Sàhara Espanyol fou convertit en província el 12 de gener de 1958. Malgrat això, és a dir,  essent ja una província (recordem que CAT també és una entitat administrativa de l’Estat), l’ONU dicta la Resolució 2711 (XXV) de 14 de desembre de 1970  per la que, reiterant els seus compromisos del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics abans esmentat, insta a celebrar un referèndum per tal que els saharauís exercitin el seu dret d’autodeterminació. La resta de la història és prou sabuda. El rei del Marroc Hassan II organitza a l’octubre de 1975 una marxa verda amb milers de persones desarmades que ocupen el Sàhara i, l’Estat espanyol, incapaç de resoldre res i amb el Dictador morint-se entubat, abandona la província definitivament el febrer de 1976.

Per tot això és evident, monsieur, que l’Estat espanyol menteix invocant la Constitució per entorpir el dret a decidir dels catalans. Al contrari, està obligat a facilitar un referèndum i a respectar-ne els resultats.

Si a aquest atemptat contra llei sumem  el que podríem ben anomenar l’enfonsament d’un Estat de dret (ho fou realment algun cop?): barreja volguda dels poders executiu, legislatiu i judicial, descarada corrupció i delinqüència arribant fins i tot a la corona, permissivitat amb intolerables amenaces d’accions per part de militars,  persecució d’idees per la via penal (especialment independentistes), multes  injustes i desorbitades a entitats com a Òmnium i l’ANC per tal de neutralitzar-les, creixent i imparable deute d’una economia fallida amb continua i inexplicable dilapidació de quartos amb inversions irrecuperables,  etcètera, és evident que vivim una situació pitjor que la de les últimes hores de Franco, mort  el 20 de novembre de 1975. I si es dóna tot això, podem ben dir que l’Estat espanyol no solament està malalt, sinó tan terminal com ho estava la mòmia agonitzant del Dictador.

Li adjunto un vídeo d’un moment de la signatura del document per més d’un centenar de càrrecs del govern al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat i un tuit del mateix President Puigdemont que refermen la seva fermesa contra la tirania de l’Estat espanyol:

I aquí té el compromís escrit:

Ara caldrà veure la reacció de l’enemic que podria considerar que es tracta d’una acció que forma part del desplegament de la declaració d’inici del procés d’independència aprovada el 9 de novembre del 2015 pel Parlament de Catalunya i que fou immediatament recorreguda i suspesa pel Tribunal Constitucional, una mena d’arma de l’executiu per fer el que li convingui.

Un cop arrencada la màscara amb la qual aquest regne imposat pel dictador dissimulava la seva il·legitimitat, al malaltís Estat li restava tan sols una última espurna de salvació que no va saber aprofitar-la. En comptes de redimir-se acceptant la democràcia i convocar un referèndum que la llei precisament empara i imposa, va optar pel camí contrari, per la repressió i la intolerància, preferint-hi morir indignament abans que perdre les prebendes heretades.

El camí d’aquesta Revolució dels Somriures seguirà irremeiablement.  Algú pot pensar en la retirada? Només el poble pot aturar allò que comença. I aquest fa temps que ha dit prou.

Rebi la més cordial salutació del seu amic… ”

——————————————————————————————————————————

A hores d’ara el procés iniciat a Catalunya és un problema de caràcter internacional. Sens dubte ja és a l’agenda política del món malgrat que s’hagi intentat evitar-ho amb tots els mitjans per part del govern espanyol.

Sort!

Monsieur de Voltaire

EDIFIL 136. USADO. FAUNA INDÍGENA 1957. (Sellos - España - Colonias Españolas y Dependencias - África - Sahara)Un ingrat record pels saharauís que gràcies a la incompetència i debilitat de l’Estat espanyol van passar de colònia a província i d’aquesta a perseguits.

—————————————————————————————————————————-

P.S.: Un cop publicat aquest post, la tarda del 3 de maig de 2017 es presentava al Saló d’actes del Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona un Manifest signat per 600 juristes declarant que el dret dels ciutadans de Catalunya a celebrar un referèndum per decidir el futur polític de Catalunya no és només LEGÍTIM, perquè és reclamada per una immensa majoria de la ciutadania catalana, sinó que també és LEGAL.

Curiosament, el matí del mateix dia al Saló d’actes del Col·legi de Periodistes de Catalunya l’advocat Pau Miserachs Sala, com a particular i alhora com a President de l’associació Grup d’Estudis Polítics i altres set persones més, informaven a la premsa d’haver presentat un escrit a la seu a Ginebre de les Nacions Unides amb data 21 d’abril de 2017, demanant al Secretari General que sigui dictada una resolució adreçada al Regne d’Espanya  que reconegui la violació dels drets humans per part d’aquest i al poble català l’exercici  del dret d’autodeterminació mitjançant la celebració d’un referèndum i, en cas de no se atesa la resolució, demanat que adopti les mesures necessàries per aconseguir aquesta finalitat i aquelles que cregui més convenients.

Mentre, la recollida de signatures per a la convocatòria d’un referèndum pactat amb l’Estat  per part del  Pacte Nacional pel Referèndum sobrepassa ja el número de 500.000. A finals de maig seran presentades les conclusions.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s