L’esperpèntic Estat espanyol

Resultat d'imatges de xxxIII cat de l'Infern Doré“Amb ràbia rosegava aquell crani per fora i per dins”. Il·lustració de Gustave Doré per a la Divina Comèdia (Cant XXXII de l’Infern, Montaner y Simón Editores, Barcelona 1884). Un esperpent

_____________________________________________________________

He rebut la següent carta de Fra Bertran sobre la situació decebedora  i esperpèntica de l’Estat espanyol:

“Monsieur,

Finalment, després de 315 dies del govern provisional de Mariano Rajoy, aquest va ser investit president amb els vots del PP, Ciutadans, Coalició Canària i, el que és més important, l’abstenció majoritària del PSOE (exceptuant els 7 diputats del PSC i 8 més de l’anterior que van votar no).

Novament va destacar el discurs del diputat Gabriel Rufián d’Esquerra Republicana que va provocar un diluvi de crítiques favorables i desfavorables arreu de l’Estat. Per a aquests últims, el seu pecat: dir la veritat acusant de traïdors als diputats del PSOE. Una espècie d’anatema. Tant com haver-los dit aneu-vos-en pecadors cap a les vostres perdicions.

Heus ací el vídeo:

Recorda, monsieur, que el Dant va situar al novè i últim cercle de l’Infern de la Divina Comèdia (cants XXXII i XXXIII) a la pitjor mena de fraudulents, això és, als traïdors, tots enfonsats en un llac de gel anomenat Cocit?

El poeta el va dividir en quatre zones. A la primera, o Caïna, inclogué als traïdors a la família com Caín (que va matar el seu germà). A la segona, Antènora, als traïdors a la pàtria, esmentada així en memòria d’Antènor de Troia que va vendre la seva ciutat als grecs durant la guerra. Aquí aniran a parar els membres abstinguts del PSOE i els corruptes que governen l’Estat amb el seu vist i plau traint a votants i ciutadans. A la tercera, dita Tolomea, hi són els traïdors als hostes i rep el nom per Tolomeu de Jericó, que va convidar Simó Macabeu i els seus fills a un banquet on els va fer matar. I a la quarta i darrera zona, la Judaica, es troben els que com Judes Iscariot van trair els seus benefactors. Al centre de l’infern hi ha el pitjor dels traïdors, Satanàs, que es va rebel·lar contra Déu.

El mirall plantat al púlpit per aquest jove diputat reproduí una imatge de l’hemicicle que no va agradar gens a ses senyories. Veieren reflectides les seves furtives ànimes, impúdiques, descarades. Com s’atreví aquest nouvingut a fer-los això a ells, tan fidels a les causes nobles com el manteniment irreductible de l’esperit nacional?  L’esquinçament de les seves farisaiques vestidures els delatà.

Com vaig gaudir, monsieur, d’aquest estilet inflexible esgrimit amb un posat ferm i amb bon domini de la pausa. Durà fins que la Presidenta va prémer l’off que deixà mut al diputat. En va. La llarga toilette del PSOE ja s’havia reflectit a l’espill amb un efecte infame, llunyà al pretès pel maquillatge que, esquinçat, exhibia indeturables vergonyes. El diputat l’engegà directe a l’Antènora amb disfressa inclosa.

Podem dir que Rufián va fer evident en pocs minuts la frase que Valle Inclán posà en boca de Máximo Estrella a Luces de Bohemia (o El esperpento): Los héroes clásicos reflejados en los espejos cóncavos dan el esperpento. El sentido trágico de la vida española sólo puede darse con una estética sistemáticamente deformada. España es una deformación grotesca de la civilización europea.

_____________________________________________________________

Resultat d'imatges de EsperpentRamón María del Valle-Inclán (Vilanova de Arousa 1866 – Santiago de Compostela 1936), dramaturg, poeta i novel·lista en llengua castellana

____________________________________________________________

En acabar la sessió d’investidura, l’actual portaveu del PSOE, Antonio Hernando, va dir que se sentia ofès (les veritats ofenen?), mentre ell i els seus abusen de les seves impunes i difamatòries mentides. Li exposo unes quantes recollides pel periodista Joan Rueda al diari El Punt Avui de 31 d’octubre de 2016 sota el títol Els insults i el PSOE:

Guillermo Fernández Vara (President d’Extremadura): Que Catalunya torni les 150.000 persones que van ser robades, més els seus fills i els seus néts.

Carmen Chacón (ex-Ministre de Defensa i d’Habitatge): La independència és una fractura a la convivència, una fractura social i un nou mur de Berlín.

Francisco Vázquez (ex-alcalde de A Corunha): No hi ha cap diferència entre un jueu perseguit pels nazis i un nen català castigat pel fet de parlar espanyol.

Joaquín Leguina (primer President de la Comunitat de Madrid): La República va haver d’enviar el general Batet a parar els peus al Companys aquest. Aquí jo crec que amb una parella de la Guàrdia Civil hi hauria prou.  

Pedro Sánchez (ex-primer secretari del PSOE al qual la Comissió Gestora en funcions del partit ha fet dimitir): Hem de desterrar del nostre vocabulari paraules com crisi , violència de gènere i independentisme.

Rosa Díez (ex-diputada del PSOE i després lideressa del partit del sindicat-partit d’extrema dreta UPD):  Catalunya dona la culpa de tot allò que passa a uns quants. Ho van fer els nazis amb els jueus i tots sabem com va acabar.

Juan Carlos Rodríguez Ibarra (expresident d’Extremadura): Els espanyols no estan acostumats a atacs des de dins com van fer els dictadors Adolf Hitler i Benito Mussolini.

José Bono (expresident del Congrés dels Diputats):  A Catalunya hi ha gent que pot ser sospitosa pel fet de declarar-se espanyola.

Sense oblidar la ja famosa frase d’Alfonso Guerra (ex vicepresident d’un govern del PSOE) quan el 8 d’abril de 2006 es ventava d’haver-se cepillado el nou Estatut de Catalunya afegint-hi davant d’una audiència que li reia les gràcies que para que vamos a andarnos con eufemismos, coño! Singularment, altres Estatuts han copiat íntegrament alguns apartats raspallats sense que ningú digués res.

Tot plegat, no és esperpèntic? Valle Inclán tenia raó. Rufián també.

De moment, res més. Crec que l’anterior informació dóna prou per respondre’s del per què cada dia més catalans volen deslliurar-se d’aquesta xacra d’Estat que premia la impunitat i criminalitza llibertats com la d’expressió. Quan de temps hom pot segrestar la voluntat d’un poble?

Rebi la més cordial salutació del seu bon amic,

Fra Bertran”


Dedico aquest post al diputat senyor Rufián, a qui desconec personalment, pel seu congruent i valent discurs digne d’admiració.

Resultat d'imatges de xxxIII cat de l'Infern DoréEl gegant Anteo deposita a Virgili i a Dant a les profunditats del novè i últim cercle de l’Infern a on són devorats Lucifer i Judes. Il·lustració de Gustave Doré per a la Divina Comèdia (Cant XXXI de l’Infern, Montaner y Simón Editores, Barcelona 1884)

 

 

Anuncios