La judicialització de la política o el desgavell d’un Estat

Resultat d'imatges de ANC cartell democràcia 14 novembre 2016Cartell cridant a la mobilització a Montjuïc (Barcelona) del 14 de novembre de 2016

_________________________________________________________________

Ja fa tres anys que em vaig referir al Manifest obert dels jutges expressant la legalitat de la celebració d’una consulta catalana per entendre que hi cap perfectament dintre de la Constitució espanyola.

Malgrat axó, des de llavors l’Estat ha obert un front judicial contra les idees i el debat polític trencant el principi democràtic de divisió dels poders que pregonava Montesquieu a l’esprit des lois en posar a les ordres de l’Executiu els Fiscals i la Justícia. Breu: ha  judicialitzat la política. Fins a la data ha fet obrir 407 processos que afecten a 259 ajuntaments, diputacions, consells comarcals i entitats descentralitzades  de Catalunya. Tot un record.

Els casus belli són, per a l’Estat: a) el no haver penjat la bandera reial espanyola al balcó de l’Ajuntament; b) haver aprovat una moció a favor de la sobirania fiscal; c) haver pagat la quota anual a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), constituïda a Vic el 14 de desembre de  2011; d) haver-se declarat territori català lliure i sobirà; e) haver obert l’Ajuntament el 12 d’octubre, en què Espanya celebra com a festa nacional que Franco va anomenar dia de la raça, pel fet de ser el dia del del suposat descobriment d’Amèrica en el que sens dubte va comportar un genocidi generalitzat al nou continent; f) haver desobeït al Tribunal Constitucional; g) la suposada incitació a la sedició i h) prevaricació.

Per a l’Estat són criminals, de moment les  següents persones físiques:

Artur Mas (ex president de la Generalitat per convocar una consulta el 9 de novembre del 2014 sobre la independència sense que tingués conseqüències legals). Òrgan tramitant: Tribunal Constitucional prèviament transformat en un tribunal d’ordre públic.

Irene Rigau (ex consellera de la Generalitat pel mateix fet). Òrgan: Tribunal Constitucional.

Joana Ortega (ex consellera de la Generalitat pel mateix assumpte). Òrgan: Tribunal Constitucional.

Francesc Homs (actualment diputat a Madrid ha estat objecte per votació a porta tancada de Les Corts del desaforament parlamentari a instància del Tribunal Suprem, el jutjador).

Montserrat Venturós (alcaldessa de Berga per haver mantingut l’estelada al balcó durant les eleccions de 2015). Òrgan judicial: Jutjat d’instrucció 1 de Berga.

Joan Coma (regidor de Vic, perseguit per incitació a la sedició per les seves manifestacions que del dia 9 de desembre en un ple municipal en què es va debatre i aprovar una moció de suport a la resolució rupturista del Parlament de Catalunya). Tramitant: Audiència Nacional.

Carme Forcadell (presidenta del Parlament de Catalunya, per desobediència al Constitucional per haver sotmès a votació les conclusions de la comissió d’estudi del Procés Constituent en ús de la llibertat parlamentària.). Òrgan judicial: Tribunal Constitucional.

Altres investigats a nivell personal: Els regidors de Badalona: Oriol Lladó, José Téllez, Agnès Rotger, Laia Sabater, Fàtima Taleb i Francesc Duran. Fets: desobediència en treballar, obrint l’Ajuntament en absència de funcionaris, el dia 12 d’octubre. Òrgan: Jutjat d’Instrucció 4 de Badalona

L’ofensiva de l’Estat ha estat contestada per incompareixença al Jutjat (cas Venturós de Berga) o mantenint silenci davant del Tribunal (cas Coma de Vic) i, de moment, per la primera mobilització convocada per l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència del passat 14 de novembre de 2016 a la que es van manifestar unes 80.000 persones que ompliren de gom a gom  l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc sota el lema Per la democràcia. Defensem les nostres Institucions. No hi cabia una sola agulla. Es va haver de tallar la Gran Via en evitació de problemes.

El president de l’ANC, Jordi Sánchez, a l’acte va insistir que sortirem novament al carrer, quan calgui, on calgui i els dies que calgui. Ho farem!. El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va demanar una mobilització permanent: això ja no va de manifestar-nos l’11 de setembre, això ja no va de sortir al carrer en dies històrics. Comença l’hora de la mobilització permanent!  I finalment la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras, va refermar que no permetrem que ataquin els nostres càrrecs electes ni les nostres institucions. Quan ataquen a un de nosaltres, ens ataquen a tots.

Al final de l’acte tots els encausats (Carme Forcadell, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs, Montse Venturós, Joan Coma i els regidors de Badalona Oriol Lladó, José Téllez, Agnès Rotger, Fàtima Taleb, Eulàlia Sabater i Francesc Duran, així com una àmplia representació d’alcaldes i regidors dels 259 ajuntaments i altres ens locals denunciats per la justícia espanyola) es van fotografiar junts sobre la tarima.

Crec que aquest procés és imparable. La societat civil i política catalana s’anticipa a un Estat incapaç de dialogar i per tant de resoldre l’assumpte políticament. L’ús indegut dels tribunals i la persecució administrativa i penal no faran més que incentivar l’independentisme posant més encara en evidència la incompatibilitat entre la cultura pactista del principat i la intolerància del regne al qual pertany vers tot allò que no sigui obeir els seus designis. Aquest greu error es tornarà irreversiblement contra el desgavellat Estat espanyol, buit ja d’autoritat a Catalunya.

Monsieur de Voltaire

_________________________________________________________________

Resultat d'imatges de Defensa democràcia 14 novembre 2016 Montjuic

El passeig Maria Cristina al 14 de novembre de 2016

Vídeo del mateix dia: https://assemblea.cat/